El segon manament de la bona assessora: l'ús de les mirades

Benvolgudes i deixades anar de la mà de Déu, assessores.

Si esteu en un lloc digne de ser considerat com d'assessora (això inclou des de conselleres, regidores o tècniques fins a dones de fer feines-que dic jo que devem ser totes-, canguros, cheerleaders), és perquè teniu algú, mascle necessàriament, a qui assessorar. És curíós, en l'època remota en què em dedicava a la política, era habitual que les dones tinguessin "col·laboradores" (volia dir pringades subordinades) i els homes "assessores" (volia dir pringades, molt pringades i molt, molt subordinades).

Capítol I

In illo tempore, en aquell ecosistema amb regles pròpies, un dels elements que permetia fer la feina i, de pas, sobreviure, a les tals assessores, era la mirada. Primer requisit i indispensable: ulls.
Segon requisit (no indipensable, però útil): ulls grossos (t'estalvien molta feina en obrir i tancar per expressar l'admiració/odi/avorriment que et tenalla),
Tercer requisit: saber què fer-ne (no em refereixo, òbviament a llegir ni a treure lleganyes, no)

Capítol II Delst tipus de mirades.

a) indispensables: heu de tenir al vostre repertori, com a mínim i inexcusablement, tres bones mirades d'adoració i una de completa submissió.

Lamentablement, l'ordinador se m'acaba de convertir en carabassa (ja són quarts d'una) i hauré de seguir un altre dia..... Petons assessores!!!